S’ha escrit un crim. O s’ha filmat un desastre. Em refereixo a l’última versió de Disney de la pel·lícula Blancanieves. Parlaré sense embuts: en nom del que és políticament correcte no podem reescriure la literatura universal. Fa un temps, es va intentar amb l’obra completa de Roald Dahl. S’acusava l’autor de ser políticament incorrecte, sense tenir en compte que el seu estil es basa en l’exageració, la hipèrbole i el sentit de l’humor. Si oblidem contextos i característiques d’un text, ens ho carregarem tot sense pietat. Per sort es va poder parar a temps, gràcies a les protestes de lectors, escriptors i amants diversos de la literatura. Vaig arribar a témer per la literatura: què aria amb l’obra de Shakespeare, Flaubert, Lewis Carroll i tants d’altres? La censura en nom de la correcció política és terriblement destructiva.
Blancaneu és un conte recopilat pels germans i filòlegs Grimm. L’origen és antiquíssim i s’havia transmès de forma universal oralment. No té res de cursi, ni de masclista. Parla del poder de la dona, que fuig del mal, es refugia en un bosc amb set nans que organitza com a comunitat, fins que troba finalment l’amor. En la nostra època només valen les lectures superficials.
S’ha filmat un desastre: l’última versió de Disney de la pel·lícula ‘Blancanieves’
Disney s’ha carregat Blancaneu. El conte original comença dient que una reina cosia al costat de la finestra. Es va punxar un dit amb l’agulla i va desitjar tenir una filla amb la pell blanca com la neu i els llavis vermells com la sang. D’aquí neix el nom de la protagonista. Aleshores Disney busca Rachel Zegler, una actriu llatina, com a protagonista. Em recorda les versions Disney de La Sireneta: la pèl-roja Ariel. En la versió original de Hans Christian Andersen, autor danès, la protagonista és el prototip de bellesa danesa, rossa i pàl·lida. Disney manipula segons la moda i el mercat: elimina o afegeix personatges, canvia el sentit del relat, transforma el final.
Lee tambiénBeneits hipnotitzats
És el que ha at amb Blancanieves: desaparició del príncep i substitució per un altre senyor que ava per allà. El petó s’ha eliminat. No fos cas que creiem que l’amor salva ningú de res. I el tema del consentiment? Els contes són sempre simbòlics, els contes són antics i savis. Nosaltres estem bojos.