Una novel·la historica i d& x02019;intriga sobre la persecució inquisitorial de falsos conversos
Durant la matança i el saqueig del barri jueu de Sevilla, dues famílies jueves que celebren les noces dels seus respectius fill i filla són atacades per cristians intolerants i es veuen obligades a separar-se. Anys mes tard, el jove cristià estudiant de teologia de la universitat de Salamanca s& x02019;implica en la causa contra els falsos conversos. El febrer del 1481 se celebra a Sevilla el primer Acte de Fe de la historia: un judici contra sis acusats de judatzar secretament. Quan el jove viatja a Terol & x02014;on l& x02019;inquisidor es vist com una ingerencia mes política que no pas religiosa del regne de Castella sobre el d& x02019;Aragó& x02014; descobreix la veritat dels seus orígens. A partir d& x02019;aleshores, treballarà per les autoritats inquisitorials com una mena d& x02019;agent & x0201C;doble& x0201D;.
Sergi Belbel
Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i sa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca.
Ver ficha de Sergi Belbel »
