CRIDEU LA MORT ERRANT, DIGUEU-ME ON VA (edición en catalán)

L'amor, el desig i la crueltat, en la nova novel·la d'Antonia Vicens

L'Elisenda te deu anys i viu en un hort, en una casa petita i quadrada amb un portal estret. El camp que l'envolta es tan gran que no se sap on acaba. Tanmateix, l'única cosa important per a ella es el gronxador; una post amb dues cordes que son pare va penjar al pi de davant de la seva habitació. La marxa sobtada del pare i l'arribada de la nova companya de la mare trasbalsen la seva vida i hi fan irrompre l'amor, el desig i la crueltat.

Gairebe quinze anys despres de la publicació de la seva darrera novel·la, Antonia Vicens torna a la narrativa amb uns personatges magnetics i una prosa de gran bellesa, brodada amb aquelles paraules que ja de nina l'encisaven i que ara assaborim amb delit, amb la certesa que cadascuna d'elles, cada frase, es una petita joia.

"Va fer el gest de voler recollir la seva vida com si fos una col·lecció de cromos escampats pel terra del dormitori i va recordar la fulla d'una plagueta pintada de verd que simulava la mar amb un vaixell de color groc enorme, un dibuix que havia fet quan era petita i la seva mare li havia dit: m'agrada que es barco sigui tan gros com la mar; s'art, es desmesura".