Els Catalans Apel·len A Les Nacions Unides

Els catalans apel·len a les Nacions Unides recupera l’arxiu del Casal Català de Nova York dels anys 1939 a 1947, que permet reconstruir part de l’activitat dels catalans a l’exili durant la Segona Guerra Mundial. Així, és possible resseguir els os que porten a tres catalans de Nova York a presentar una apel·lació a les Nacions Unides l’any 1945 que, en nom de Catalunya, demana exercir la lliure autodeterminació i la tutela de la Cort Internacional de Justícia. Els signants són en Josep Carner Ribalta, en Josep Maria Fontanals i en Joan Ventura i Sureda, i estan autoritzats per milers de catalans d’Amèrica i com a membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional de Catalunya de Londres. El llibre, tal com ho fa l’apel·lació, aprofundeix en el context històric i trasllada l’atenció al Tractat d’Utrecht de 1713, quan s’imposa la castellanització de la nació catalana i Espanya fa d’aquest dret de guerra una missió històrica. Però també amplia l’anàlisi fins els fets de l’1 d’octubre de 2017 i les represàlies posteriors, en el marc d’una immunitat anòmala de la justícia espanyola que cal entendre bé. En Carner Ribalta —escriu George Carner al pròleg— sempre havia defensat la unitat de propòsit i d’esforços com a moviment per aconseguir la llibertat nacional, deixant de costat ideologies, partits polítics i personalitats. Per ell era qüestió de prioritats amb un objectiu clar: la Independència de Catalunya com a nació pròpia. Un cop lliures, els catalans podrien competir políticament i ideològicament en un camp democràtic.