📗 Libro en catalán L ARRENCADA DEL FERROCARRIL A BARCELONA 1800-1850

La inauguració de la línia ferroviària de Mataró, l𠆚ny 1848, representa l𠆞ntrada a l𠆞ra del ferrocarril de Barcelona i, per extensió, de tota la península Ibèrica. Tanmateix, ja l𠆚ny 1800 s’havia assajat a la mateixa Rambla un sistema de transport sobre carrils, el �nal en sec”, concebut pel científic barceloní sc Salvà i Campillo com a alternativa als canals de navegació. El canal en sec de Salvà i el �rril” de Mataró són, doncs, les fites que emmarquen l𠆚rrencada del ferrocarril a Barcelona, per bé que revelen els contrastos que experimentava la ciutat mentre Europa i Amèrica vivien la revolució del transport dels segles XVIII i XIX. L𠆞xperiment de Salvà s𠆚vançava quatre dècades al debat sobre la substitució dels canals de navegació pel ferrocarril.El Barcelona-Mataró, en canvi, es va construir amb tecnologia i capital importats d𠆚nglaterra i va arribar quan pràcticament tots els països d𠆞uropa occidental havien posat en marxa les seves primeres línies ferroviàries. Sens dubte, aquest decalatge deriva de la crisi econòmica i política de la Barcelona d𠆚quell temps però no és menys cert que aquestes iniciatives mostren una societat oberta al món, connectada amb els mitjans científics i intellectuals europeus i relligada amb altres ciutats d𠆞uropa i Amèrica a través del comerç marítim. Ben mirat, que Barcelona fos testimoni d’un experiment precursor del ferrocarril i també de la primera línia ferroviària de la península Ibèrica no és pura coincidència.