Karla Sofía Gascón no m’inspira simpatia. Els seus tuits furiosos van ser una sorpresa per a mi. Per descomptat que em van semblar tristos. Tot i això, les persones ferides solen ser propenses a ferir els altres. És així. Per això els nens maltractats poden arribar a esdevenir maltractadors. No dubto que defensar una identitat femenina, quan la biologia s’equivoca amb tu, és un camí difícil. Segur que potencia el ressentiment contra el món.

Karla Sofía Gascón als Oscars
La reacció que els seus tuits van produir va ser equivalent a un cataclisme mundial. És una casualitat que s’ofegués la primera dona trans que aconsegueix ser nominada a un Oscar? Si ens aturéssim a analitzar la conducta ètica o moral de molts famosos, és possible que ens provoqués rebuig. Sovint aquestes conductes s’han relativitzat, s’han ignorat o s’han oblidat.
En qualsevol cas, hem d’aprendre a diferenciar de manera rotunda els artistes de les seves obres. Persones de vides reprovables poden ser uns artistes grandíssims. La història de la literatura, l’art i el cinema n’està plena d’exemples. Cal analitzar una obra al marge de la biografia concreta de qui la va fer, precisament perquè aquesta obra adquireix una entitat diferenciada, pròpia.
Karla Sofía Gascón es mereixia l’Oscar; en canvi, només va rebre un rebuig monumental
La pel·lícula Emilia Pérez és magnífica. L’actuació de l’actriu principal és esplèndida: complexa, rica, plena de matisos, capaç de commoure i interpel·lar. Karla Sofía Gascón es mereixia l’Oscar a la millor actriu. L’únic que va rebre, en canvi, va ser un rebuig monumental, propi d’una societat que jutja despietadament, que desconeix la comió i que no sap posar-se en la pell dels altres, i encara menys si aquesta pell està plena de ferides.
Descartada injustament Gascón, ens quedava l’opció de Demi Moore, una actriu que per la seva trajectòria sens dubte es mereix tenir un Oscar. Era la gran candidata, i lluïa el somriure del triomf des d’abans de començar la gala. Tot i això, el cinema i Hollywood estan carregats de sorpreses. El premi va ser per a la protagonista d’ Anora , una pel·lícula que al públic li havia at completament desapercebuda. Mikey Madison, que interpreta un personatge pla de comèdia amb una intenció de drama no aconseguida, va guanyar la dona trans i la dona madura. Es va imposar al cinema. O potser qui va guanyar aquella nit va ser la crua realitat d’un món hipòcrita.